lunes, 14 de mayo de 2012

La veritat és rodona, com la pilota


Creient d'una altra fe

-Acabo al bar de Mou... el dels Simpson. Els clients beuen cerveses Duff veient els Isotops de Springfield a la tele. No sóc jo qui per donar lliçons a ningú, però pensant en ells em dic que hi ha dues maneres d'estar al camp. Una afirma la presència de la pilota, la veritat rodona, l'ésser que sempre és, el ludo globi ; l'altra la del jugador. Però solament la pilota és necessària i tota la resta és contingent. Per això qui afirma el joc, s'estima la pilota i fins i tot pot fer-nos creure en la possibilitat de domesticar l'atzar i embridar-lo a una idea de noblesa. Potser l'existència no sempre té lògica; potser els espais infinits del cosmos ens ignoren, però és reconfortant saber que, si més no, la rodona veritat de la pilota ha estat nostra.
 A Ignacio Ruiz Quintano, client del bar de Mou; creient d'una altra fe.
Gregorio Luri