-Acabo al bar de Mou... el dels Simpson. Els clients beuen
cerveses Duff veient els Isotops de Springfield a la tele. No sóc jo qui
per donar lliçons a ningú, però pensant en ells em dic que hi ha dues
maneres d'estar al camp. Una afirma la presència de la pilota, la
veritat rodona, l'ésser que sempre és, el ludo globi ; l'altra
la del jugador. Però solament la pilota és necessària i tota la resta és
contingent. Per això qui afirma el joc, s'estima la pilota i fins i tot
pot fer-nos creure en la possibilitat de domesticar l'atzar i
embridar-lo a una idea de noblesa. Potser l'existència no sempre té
lògica; potser els espais infinits del cosmos ens ignoren, però és
reconfortant saber que, si més no, la rodona veritat de la pilota ha
estat nostra.
A Ignacio Ruiz Quintano, client del bar de Mou; creient d'una altra fe.
Gregorio Luri