.jpg)
1. D'un malefici gitano / va néixer Queipo de LLano 2. Com que va néixer enfollit / a sa mare arrencà un pit 3.Tenia la sang maleïda / i a guitzes matà la dida 4. Barallant-se amb els vailets / els clavava ganivets 5. A estudi era el més destre / a mossegar el senyor mestre 6. Portat del seu mal instint / feia campana sovint 7. Va començar la carrera / amb una gran borratxera 8. Es va tornar més ximplet / així que va ser cadet 9. Veu la primera xicota / i es torna més idiota 10. Com que al joc era un trampós / el tanquen al calabós 11. Així que arriba a la quinta / ja té deu raspes encinta 12. Continua bevent vi / i fent cara de botxí 13. Pels cabarets marca el xotis / i li estiren els bigotis 14. Quan arriba a capità / és ase i sap de bramar 15. Guanya cada dia estrelles / en la lluita amb les femelles 16. Criminal i calavera / fa lluïda la carrera 17. En defensa del "rei d'oros" / l'envien a matar moros 18. Ruc, covard i presumit / escanya mores al lit 19. Ve la República i calla / com tot general canalla 20. Pel deu d'agost, en perill / s'amaga com un conill 21. Així que pugen les dretes / prepara les escopetes 22. Com tot general malvat / vol manar i no ésser manat 23. Va preparant "l'artimanya" / d'ésser salvador d'Espanya 24. Té tractes amb Fanjul / feixista i general ful 25. Amb Gil i Calvo Sotelo / comparteixen el "xarel'lo" 26. Lerroux sempre el deixa fer / mentre li donin calé 27. Els bisbes riuen contents / i omplen d'armes els convents 28. Ell, feixista decidit, / conspira de dia i nit 29. El cinquè "No mataràs" / va amb el fusell sota el braç 30. Pel dinou de juliol / feixistes de panxa al sol 31. Queipo, FRanco i Cabanelles / volen guanyar bous i esquelles 32. Borratxo de "manzanilla" / s'apodera de Sevilla 33. Per la ràdio cada nit / brama com un maleït 34. Sovint la ràdio s'encalla / i la va untant de "cazalla" 35. Quan el vi amb la por li bull / acluca una mica l'ull 36. L'engoleix a raig d'ampolla / i quan camina trontolla 37. Parla d'andaluses "guapes" / i les busca a quatre grapes 38. Pels "soldaditos", si guanya / promet les dones d'Espanya 39. Quan del vi devé enfolit / somnia que entra a Madrid 40. Voltat d'estranya "gardunya" / voldría entrar a Catalunya 41. Amb el Terç i els musulmans / vol menjar-se els catalans 42. Però no ha guanyat cap batalla / i aquesta també li falla 43. Veu venir la mala fi / i vol oblidar-la amb vi 44. Ja porta l'ànima en pena / de tants morts com duu a l'esquena 45. Viurà les hores darreres / dintre una gàbia de feres 46. L'ensenyaran a pesseta / i bramarà una miqueta 47. La República ha traït / i n'estarà penedit 48. Passarà turments fanàstics / fent la fi del caga-elàstics
Edició del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
***
Cataluña es un pueblo impregnado de un sedimento poético, no sólo en sus manifestaciones típicamente artísticas, como son las canciones antiguas y como es la liturgia de las sardanas, sino aún en su vida burguesa más vulgar, hasta en la vida hereditaria de esas familias barcelonesas que transmiten de padres a hijos las pequeñas tiendas de las calles antiguas, en los alrededores de la plaza Real; no sólo viven con un sentido poético esas familias, sino que lo perciben conscientemente y van perpetuando una tradición de poesía gremial, familiar, maravillosamente fina. Esto no se ha entendido a tiempo; a Cataluña no se la supo tratar, y teniendo en cuenta que es así, por eso se ha envenenado el problema, del cual sólo espero una salida si una nueva poesía española sabe suscitar en el alma de Cataluña el interés por una empresa total, de la que desvió a Cataluña un movimiento, también poético, separatista.
(Discurso de José Antonio Primo de Rivera en el Parlamento, 28 de febrero de 1934)
Cataluña es un pueblo impregnado de un sedimento poético, no sólo en sus manifestaciones típicamente artísticas, como son las canciones antiguas y como es la liturgia de las sardanas, sino aún en su vida burguesa más vulgar, hasta en la vida hereditaria de esas familias barcelonesas que transmiten de padres a hijos las pequeñas tiendas de las calles antiguas, en los alrededores de la plaza Real; no sólo viven con un sentido poético esas familias, sino que lo perciben conscientemente y van perpetuando una tradición de poesía gremial, familiar, maravillosamente fina. Esto no se ha entendido a tiempo; a Cataluña no se la supo tratar, y teniendo en cuenta que es así, por eso se ha envenenado el problema, del cual sólo espero una salida si una nueva poesía española sabe suscitar en el alma de Cataluña el interés por una empresa total, de la que desvió a Cataluña un movimiento, también poético, separatista.
(Discurso de José Antonio Primo de Rivera en el Parlamento, 28 de febrero de 1934)